Diumenge, 15 de Setembre de 2019 - Edició 416
La República

Arxivada la investigació contra l’alcaldessa de Girona per l’1-O

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la investigació contra l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, per donar suport al referèndum de l’1-O. La causa estava oberta per prevaricació, desobediència i […]

Avatar
Agències 18/03/2019
Marta Madrenas, alcaldessa de Girona / ACN

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la investigació contra l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, per donar suport al referèndum de l’1-O. La causa estava oberta per prevaricació, desobediència i altres delictes penals com malversació de diners públics. Inicialment, era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas però el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l’alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada. El 13 de juny passat va declarar en el marc d’aquesta investigació. Fins ara, la fiscalia ha arxivat les causes als alcaldes de Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Olot i Palafrugell però ha resolt querellar-se contra l’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Lluís Sais, per desobediència i prevaricació.

El decret que arxiva les diligències d’investigació obertes contra l’alcaldessa de Girona per l’1-O el signa el fiscal José Joaquim Pérez De-Gregorio. Per haver donat suport al referèndum, a Marta Madrenas se l’investigava pels delictes “de desobediència a l’Autoritat Judicial, prevaricació administrativa i infraccions penals connexes” (entre les quals es trobaria la malversació). D’entrada, la Fiscalia Superior de Catalunya se centra a analitzar l’ofici que va dictar l’alcaldessa de Girona donant suport al referèndum. Un escrit que podria aparellar els delictes de desobediència i prevaricació. Però Madrenas va signar l’ofici el 7 de setembre del 2017, un dia abans de rebre la notificació del Tribunal Constitucional (TC) que advertia els alcaldes que s’abstinguessin de promoure res que facilités la celebració de l’1-O.

Per això, la Fiscalia Superior de Catalunya ja recull que aquell ofici va ser tan sols “un acte de naturalesa política” que no té “rellevància penal”, a no ser que, a posteriori, Madrenas hagués cedit espais per celebrar el “referèndum il·legal”. I és aquí on el decret de la fiscalia entra més a fons: a veure quin va ser el paper de l’alcaldessa amb la cessió de locals per l’1-O.

Disset col·legis electorals

L’escrit recull que, el dia del referèndum, a la ciutat hi va haver disset locals de votació (escoles, col·legis, pavellons, centres cívics i locals municipals d’ocupació). La fiscalia diu que tots ells “són propietat del consistori”, però que el dia del referèndum, en cap dels casos, la policia judicial va poder identificar qui en tenia les claus i els va obrir. No només perquè durant l’1-O “hi havia una gran concentració de persones”, sinó també perquè molts d’ells no s’havien tancat des del divendres.

En aquest punt, la Fiscalia Superior de Catalunya també es fa ressò del què va declarar l’alcaldessa de Girona aquest passat juny. Madrenas, que va prestar declaració des del seu despatx –ja com a aforada- va “negar haver ordenat” que es cedissin els locals per l’1-O i va dir que els havien obert “ciutadans anònims desconeguts”.

“Més que probable que hi col·laborés”

Segons la fiscalia, “és indubtable” que Madrenas “s’ha posicionat a favor de la independència” i també “del referèndum il·legal” en “múltiples intervencions públiques”. “Per la qual cosa s’ha de presumir que és més que probable que hi col·laborés materialment o de facto perquè el referèndum il·legal se celebrés al municipi que presideix”, recull el decret.

La Fiscalia Superior de Catalunya creu que, per això, la declaració que Madrenas va fer al juny era “poc creïble”. Però també admet que, més enllà de “meres suposicions o presumpcions”, en cap moment ha quedat “ni tan sols indiciàriament acreditat” que l’alcaldessa de Girona col·laborés activament amb el referèndum. I que, per tant, això fa decaure tant el suposat delicte de desobediència com el de malversació de fons públics.

En conseqüència, doncs, la Fiscalia Superior de Catalunya ordena arxivar les diligències d’investigació que hi havia obertes contra l’alcaldessa de Girona per l’1-O.

“L’1-O el va fer el poble”

Marta Madrenas, després de conèixer la resolució, ha assegurat que l’arxiu de la seva causa demostra que “l’1-O no va ser fet per cap institució ni cap govern, sinó que el va tirar endavant la ciutadania i el poble”. “I per això no es pot condemnar cap alcalde”, ha afegit.

L’alcaldessa, però, diu que no pot estar contenta mentre hi hagi altres alcaldes i alcaldesses investigats. I sobretot, sabent que a Madrid el Tribunal Suprem celebra “un judici ignominiós en què s’intenta culpabilitzar el Govern per un referèndum que va ser fet per la ciutadania”. “Amb el meu cas ha quedat acreditat que no hi ha proves que demostrin el contrari; i a Madrid hauria de passar el mateix”, ha afirmat.

Solucions “imaginatives”

Madrenas també s’ha referit aquest dilluns a la possibilitat que la junta electoral de zona ordeni retirar estelades, llaços grocs i cartells a favor de la llibertat dels independentistes presos de la façana de l’Ajuntament de Girona i altres edificis municipals (com ja ha passat a l’Alt Empordà). En referència a això, l’alcaldessa de Girona ha reiterat que trobaran “solucions imaginatives” i que no es poden posar “portes al camp” (perquè a la mateixa plaça del Vi, a banda i banda del consistori, hi ha nombrosos balcons on llueixen aquests símbols a favor de l’autodeterminació i la llibertat dels presos).

Si la junta electoral, atenent la denúncia del PPC, decidís tirar endavant la prohibició, aquest no seria el primer cop que passaria a Girona. El 4 de desembre del 2017, just abans del 21-D, el consistori ja va haver de retirar la pancarta a favor dels presos. I en aquella ocasió, la va substituir per una altra –que encara guarda- amb el lema ‘Llibertat d’expressió’.

Relacionats