El novel·lista i crític literari Robert Saladrigas ha mort als 78 anys degut a un càncer contra el qual portava uns anys lluitant, segons ha confirmat La Vanguardia, mitjà amb el qual va estar vinculat durant 40 anys. De fet, col·laborava al suplement Cultura/s del diari i el seu darrer article va aparèixer dissabte. Nascut a Barcelona el 12 de febrer de 1940, va treballar en diversos mitjans de comunicació i va rebre al llarg de la seva vida nombrosos guardons per llibres com El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996 i La llibreta groga (2004), premi Josep Pla 2004.
Com s’explica a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, als 18 anys es classifica per al premi Nadal, amb No todo es negativo. Entra a treballar a l’editorial Noguer, que deixa just abans de fer el soldat, a Melilla. Al cap de quatre anys, trasllada l’experiència del viatge en un tren militar a la novel·la 52 hores a través de la pell, que no publica fins al 1970 i que esdevé finalista del premi Prudenci Bertrana 1969. Quan torna de fer el soldat, treballa un any a Solidaridad Nacional, i a partir d’aleshores es dedica professionalment al periodisme. Treballa cinc anys a El Correo Catalán, i col·labora amb regularitat a Destino, Tele-Estel, ABC, Cavall Fort, Tele-exprés, entre d’altres publicacions. Posteriorment, esdevé cap de la secció de llibres a La Vanguardia.
Literatura infantil i juvenil
Com a novel·lista s’inicia en el corrent realista i publica El cau (1966), i tot seguit, publica la primera novel·la per a joves, Entre juliol i setembre (1967), premi Joaquim Ruyra 1966. A partir d’aquesta obra ha aportat nombrosos llibres a la literatura per a infants i joves: L’Àlex, el 8 i el 10 (1970), els sis volums de la novel·la El viatge prodigiós d’En Ferran Pinyol (1971-78), que va tenir una versió radiofònica; Històries a mig camí (1977); Visions de cada hora (1984) reeditada amb el títol, Contes de cada hora (1993); Un temps del diable (1994) i Amic Lu (1995).
En l’àmbit de la novel·la destaquen, a més, altres llibres com ara: Aquell gust agre de l’estel (1977), basada en la biografia de Cesare Pavese, narra tota una època, amb la voluntat d’abastar la totalitat; Memorial de Claudi M. Broch (1986), premi Nacional de la Crítica; El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996, i Còmplices de ciutat (1999). Va publicar posteriorment La llibreta groga (2004), premi Josep Pla 2004, i L’estiu de la pluja (2012). El febrer del 2000 l’editorial Proa inicia la publicació de l’Obra completa.
Assajos
És també autor dels assajos L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya (1972), Las confesiones no católicas de España (1972) i Literatura i societat a la Catalunya d’avui (1974).
A més, ha dirigit programes de televisió al circuit català de TVE i va ser guionista a TV3.
