Dimarts, 25 de gener de 2022 - Edició 1279
La República

Boris Vian, la desmesura d’un seriós esbojarrat

‘No la voldria dinyar’ reivindica la poesia de l’escriptor i músic francès

Ramon Moreno 01/12/2021

La relació de Boris Vian (Ville d’Avray, 1920- París, 1959) amb Catalunya ha estat de sempre intensa. Tot i que minoritari, va tenir una certa influència en la Nova Cançó i algunes de les seves composicions com El desertor, s’han versionat i convertit en “un dels grans himnes pacifistes de totes les èpoques”, com destaca Lluís-Anton Baulenes en la presentació del llibre No la voldria dinyar, un dels poemaris més rellevants de Vian, que edita en català Llibres del Segle.

No la voldria dinyar aplega 23 poemes que Boris Vian va escriure entre 1951 i 1953 tot i que el recull es van publicar de manera pòstuma el 1962. Convertit en un dels llibres més de poemes més reconeguts de Vian, en ell hi trobem totes les senyes d’identitat que han caracteritzat l’autor, com la mort, la paròdia o la denúncia de la hipocresia. Com assenyala el seu traductor Lluís-Anton Baulenes, aquest “És un llibre particularment sentimental, un veritable cant a l’amor, a l’amistat i a la vida”.

 

La vida és com una dent

Al principi no hi pensem

Anem fent i masteguem

Però tot d’una es fa malbé

Ens fa mal i ens aguantem

La tractem i ens preocupem

Però com les dents, si et vols curar

la vida t’has de fer arrencar

 

No la voldria dinyar. Boris Vian. Traducció de Lluís-Anton Baulenas. Llibres del Segle. Girona, 2020. 92 pàgines. 18,00 €