Divendres, 1 de juliol de 2022 - Edició 1436
La República

Amor i odi en temps de guerra

El final de l’idil·li, de Graham Greene, és una de les millors novel·les que s’han escrit en anglès

Ramon Moreno 23/05/2022

L’èxit de les novel·les d’espies de Graham Green han pogut amagar en algun moment les seves novel·les més allunyades d’aquest gènere. El cert és que, més enllà d’etiquetes i encasellaments, Green és un dels grans autors del segle XX. Cert que la seva tasca com a agent de l’MI6 britànic i els viatges arreu del món li van donar arguments per a obres que han passat a la història del gènere com El nostre home a l’Havana o El tercer home. Però Graham Green és un autor complet, i podem resseguir la seva obra al món del teatre, la narrativa i també com a periodista i crític literari.

Moltes de les obres de Green han estat adaptades al cinema. El final de l’idil·li n’és una d’elles, que ja va tenir una primera versió l’any 1955 amb el títol Viure un gran amor (protagonitzada per Deborah Kerr) i una altra de més recent l’any 1999 amb Julianne Moore en el paper protagonista de Sarah Miles.

L’edició catalana de la novel·la original, publicada el 1951 amb el títol The End of the Affair porta la signatura de Xavier Zambrano com a traductor i ha estat acollida per l’editorial Viena a la seva col·lecció de clàssics moderns El cercle de Viena.

El final de l’idil·li constata la grandesa literària de Graham Green i la seva habilitat narrativa. La història del triangle entre el jove escriptor Maurice Bendix, el diplomàtic Henry Miles i la seva dona Sarah, amb el rerefons dels bombardejos sobre Londres l’any 1946, té diferents arestes. El triangle amorós i les relacions de parella en podrien ser un, però també hi trobem aspectes com la fidelitat, la gelosia, les normes establertes i les mateixes relacions socials i humanes.

Quan el rígid Henry Miles confessa a en Maurice (un jove escriptor amb més o menys fortuna literària) que sospita que la seva dona li és infidel, li demana, invocant a la seva vella coneixença, que intenti descobrir la veritat d’aquella sospita. El diplomàtic no sap que la Sarah i l’escriptor havien tingut una relació clandestina que ella va tallar de sobte. Curiosament, serà en Maurice qui es mostrarà més inquiet, gelós i encuriosit per saber la veritat, en un intercanvi de papers amb el marit “oficial”, que anirà modulant el seu interès en l’afer. Un efecte secundari serà l’aprofundiment de l’amistat entre el diplomàtic i l’escriptor, que acabaran vivint junts després de la mort sobtada de la Sarah.

El final de l’idil·li no deixa de ser una novel·la de misteri i suspens, amb una densa trama que parteix d’un fet casual i d’una situació aparentment ridícula. Pàgina a pàgina la narració s’intensifica i les relacions s’estrenyen fins a fer-se totalment interdependents. Els sentiments dels personatges oscil·len del desconcert a l’amor i l’odi, fins a la constatació de la teranyina que uneix els protagonistes, a partir de la història d’una infidelitat i de la trobada casual una nit de pluja en temps de guerra entre en Henry, diplomàtic i en Maurice, escriptor i examant de la seva dona.

Un Graham Green brillant.

El final de l’idil·li. Graham Greene. Traducció de Xavier Zambrano. Viena Edicions. Barcelona, 2022. 272 pàgines. 22,95 €