Dissabte, 21 de Setembre de 2019 - Edició 422
La República

2018: L’any del 8-M, malgrat tot

Les taques negres del 2018, tots i cada un dels feminicidis quedaran a la memòria d’un any fatídic. De fet, un altre. Rere de cada nom, una història. Fins l’últim […]

Marina Almansa
Marina Almansa 31/12/2018

Les taques negres del 2018, tots i cada un dels feminicidis quedaran a la memòria d’un any fatídic. De fet, un altre. Rere de cada nom, una història. Fins l’últim dia de l’any, hi ha hagut 47 dones assassinades a l’Estat.

Durant el tercer trimestre es van produir 450 denuncies diàries. Segons dades de l’Observatori contra la Violència Masclista, entre juliol i setembre, la justícia va dictar 10.741 sentencies penals, de les que gairebé 8.000 van ser condemnatòries. Per acabar amb el balanç i el recull de la xacra esgarrifosa, des de 2003 -l’any que es van començar a comptabilitzar- s’han assassinat prop de mil dones.

Aquest 2018, davant de cada feminicidi hi ha una resposta pràcticament immediata. I moltes d’elles s’han gestat a l’aula. L’escola i la consegüent autoorganització dels sindicats estudiantils han estat la punta de llança en un moment on la regeneració és més que necessària. La força que ha sortit dels centres escolars ha estat l’olla que ha bullit en l’any del 8-M. Una de les moltes protagonistes que ho ha viscut és l’Omama Merrun, una noia de 17 anys que viu el feminisme des de la mobilització i l’impuls constant de l’onada. Forma part d’Esquerra Revolucionària, el Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives, una organització feminista transcendental pel moviment lila de les joves generacions, una plataforma feminista, anticapitalista i revolucionària; un bri d’esperança davant de 47 crims. “Al final nosaltres som qui ha de canviar el què passa ara. Hem de fer soroll”, subratlla Merrun.

Les dues cares del masclisme a les aules

Tot i la reivindicació, l’aula pot ser un cultiu de masclisme, també. L’Omama explica que des de Lliures i Combatives es gestionen reunions i trobades amb els instituts per exposar casos masclistes i establir-ne accions. “Hem aconsguit que se sancionin els comentaris masclistes!”, explica Merrun. El professorat està més conscienciat però l’alumnat, no. “Les noies a fregar” és una de les primeres expressions masclistes que recorda l’Omama a classe. “Ho fan de broma, però s’ha d’acabar. No fa gràcia. Els professors estan d’acord però n’hi ha que són més durs que altres; alguns posen amonestacions, que és el què hauria de passar”, conclou.

L’altre tipus de violència és la de la insivibilització de les dones als llibres de text. És preocupant que el 93% dels referents històrics i experts que surten a la teoria siguin homes. Ni rastre de Clara Schuman, Aurora Bertrana o Maria Mitgell. Però a més, les poques dones que hi surten s’exposen com a “dones de” o “amants de”, amb la connotació que aquesta expressió suposa. La xifra encara és més preocupant quan es tracta de matèria de ciència o tecnologia, amb un 5% i 1% de presència femenina, respectivament. “A Història vam estudiar la Segona Guerra Mundial, i quan vam acabar li vaig demanar al professor on eren les dones que també hi havien participat. No en vam estudiar cap! Em va dir que em mires una pel·lícula, em llegís un llibre i els ho expliqués. Hi ha hagut moltes dones al llarg de la història”, constata l’Omama.

 “El 8-M va ser un boom”

L’Omama explica a La República que l’organització assemblearia les porta a decidir, cada dues setmanes, quan es convoquen els dies de vaga. “No tots els dies se’n pot fer”, mentre se li escapa un somriure. “Ens repartim la feina i acabem imprimint pamflets, com el passat 8-M, que va ser un boom”. Les xarxes socials hi han ajudat molt, assegura la jove, perquè hi ha molta difussió. “Vam disposar de més recursos perquè tingués més repercussió”, reconeix. El passat 8-M va ser un dia història sense precedents, a Barcelona es van concentrar milers de dones a la plaça de Sant Jaume mentre que les estudiants deixaven buides les aules. A Lleida, Girona i Tarragona també van sortir al carrer centenars de persones. Va ser el dia de la mobilització feminista. La xarxa va fer-se ressò i els mitjans, també. Va néixer la sororitat entre dones, que va aconseguir arrossegar l’onada fins el 14-N i el 25-N, el dia contra la violència masclista. El carrer també va guanyar.

Omama Merrun, 25-N. Fotografia: Marina Almansa

Però perquè l’explosió es mantingués, l’Omama i Lliures Combatives han seguit amb el mateix ritme. La societat està més conscienciada, veure que cada cop hi ha més repercussió ha estat una roda. Tot i això, des del feminisme, la justificació de les dones és constant, i aquesta també és una lluita que es pateix a les escoles. “Ho qüestionen tot. Per què he de donar proves de l’evidència? Hi ha masclisme i és un fet”.

L’Omama, triplement discriminada

La justificació, per l’Omama, és més dura, encara. Ser dona, de classe treballadora i musulmana fa que, constantment, hagi de justificar el seu feminisme. A l’escola també ha estat un espai on combatre aquest tipus de racisme masclista. “Hi ha feministes que em questionen que pugui ser-ho perquè porto bel”, reconeix. La seva implicació i sensibilització va començar als 15 quan, poc després, es va començar a mobilitzar per la causa.

“Si fossim rics, no seríem mal vistos. Jo sempre demano què és masclista de la nostra religió. Que hem de ser verges? Els homes, també!”. A l’Omama li indigna la desinformació i ignorància de la religió musulmana en la que es troben molts alumnes. “L’home no pot tenir quatre dones, la poligàmia pot ser un tipus de relació si les dones afectades ho permeten”, aclareix.

Per a la comunitat musulmana, el yihab és un símbol, igual que ho és la barba per als homes. Segons Merrun, els mitjans han donat veu a la ignorància. “Quan em vaig posar el mocador els meus companys no ho entenien”. La jove explica que, al carrer, la gent li diu: “Ai, si et treus el mocador seràs més guapa! Jo no vull estar més guapa per a tu!” Aquest és el racisme masclista instaurat, perquè et cosifica i et fa seguir un prototip establert. I és per això que l’escola ha de ser el niu del feminisme. “A l’institut és on s’educa de veritat i és on vas desenvolupant el teu comportament. El què has fet és el que faràs”.

Relacionats